Lanquan lo temps renovelha

Lanquan lo temps renovelha
e par la flors albespina,
ai talant d'un chant novelh
qu'ieu sai cum lo chans refri
(...)
(...) ;
doussament per miey la bruelha
lo rossinhol s'esbaudeya.

E quand lo bosc reverdeya,
nays fresca e vertz la fuelha,
adoncas ieu reverdey
de joy e florisc cum suelh,
ab lo dous chan del mati
que fan d'amor li auzelh
(...) ;
jauzens somon a l'aurelha.

E pus l'us l'autre s'enselha
e'l par ves sa par s'aizina,
de nos es dregz que s'enselh
quascus d'atretal aizi,
ab fin'amor, ses erguelh.
Qu'ieu conosc assatz e vey,
pus la malvestatz s'orguelha,
qu'amor non deu far enveya.

Joys ab amar cabaleya
e's veston d'una despuelha,
e cui que desabaley,
d'escassedat mi despuelh ;
amors si senh ab joy fi
e joys fa d'amor capdelh,
e malvestat que no fina,
bayssa prez e'l descapdelha.

Cortezament assembelha
amors vera e s'afina,
que de joy fa son sembelh,
per qu'ieu plus ves lieys acli :
e malvestatz dezacuelh
pretz que no sap on s'estey.
Per qu'ieu laus jovens acuelha
amors e ab lieys esteya.

Sobre'ls melhors senhoreya
mos chans en qual guiza'm vuelha,
e'ls motz laissans senhorey
e'ls say dir aissi cum vuelh.
E vec vos del vers la fi
qu'En Grimoartz vos espelh :
qu'ab joy lo las' e l'afina
si's qui bel chant ni l'espelha.

Collection: 
1133

More from Poet

[Q]and lo rossignols el foillos
Dona d'amor e.n qier e. n pren,
E.n mou son chant jauzen joios
E remira sa par soven,
E.il riu son clar e.ill prat son gen,
Pel nouel deport que reigna
Me.n ven al cor grans jois jazer.

D'aqest amor son tant cochos...

Qan lo rius de la fontana.
S'esclarzis si cum far sol,
E par la flors aiglentina,
E.l rossignoletz el ram
Volf e refraing et aplana
Son doutz chantar et afina,
Dreitz es q'ieu lo mieu refraigna.
 
Amors de terra loingdana,
Per vos totz lo...

No sap chantar qui so non di,
Ni vers trobar qui motz no fa,
Ni conoys de rima quo's va
Si razons non enten en si.
Pero mos chans comens'aissi
Com plus l'auziretz, mais valra.

Nuils hom no'ys meravilh de mi
S'ieu am so que no veyrai ja,
ni nulha...

Lanquan lo temps renovelha
e par la flors albespina,
ai talant d'un chant novelh
qu'ieu sai cum lo chans refri
(...)
(...) ;
doussament per miey la bruelha
lo rossinhol s'esbaudeya.

E quand lo bosc reverdeya,
nays fresca e vertz la fuelha...

I

Lanqand li jorn son lonc en may,
M'es bels douz chans d'auzelhs delonh,
E qand me sui partitz de lay
Remembra.m d'un amor de lonh,
Vauc de talan enbroncx e clis
Si que chans ni flors d'albespis
No.m platz plus que l'yverns gelatz.

II

...