Lancan folhon bosc e jarric,
E.lh flors pareis e.lh verdura
Pels vergers e pels pratz,
E.lh auzel, c’an estat enic,
Son gai desotz los folhatz,
Autresi.m chant e m’esbaudei
E reflorisc e reverdei
E folh segon ma natura.
Ges d’un’ amor no.m tolh ni.m gic,
Don sui en bon’ aventura
Segon mon esper entratz,
Car sui tengutz per fin amic
Lai on es ma volontatz !
Que re mais sotz cel no.n envei
Ni ves autra part no soplei
Ni d’autra no sui en cura.
Ben a mauvais cor e mendic
Qui ama e no.s melhura !
Qu’eu sui d’aitan melhuratz
C’ome de me no vei plus ric,
Car sai c’am e sui amatz
Per la gensor qued anc Deus fei
Ni que sia el mon, so crei,
Tan can te terra ni dura .
Anc no fetz semblan vair ni pic
La bela ni forfachura,
Ni fui per leis galiatz,
Ni no.m crei c’om tan la chastic,
Tan es fina s’amistatz,
Qu’ela ja.s biais ni.s vairei
Ni per autre guerpisca mei,
Segon que mos cors s’augura.
Midons prec, no.m lais per chastic
Ni per gelos folatura,
Que no.m sent’ entre sos bratz!
Car eu sui seus plus qu’eu no dic,
E serai tostems, si.lh platz.
Que per leis m’es bel tot can vei,
E port el cor, on que m’estei,
Sa beutat e sa fachura.
Anc no vitz ome tan antic
Si a bon’amor ni pura
E per sidons si’ amatz,
No sia gais, neis sers e bric,
Si’s de joi pres e liatz!
Que de fol cove que folei
E de savi que chabalei,
Que pretz li.n creis e.lh melhura.