Chantars no pot gaire valer,
Si d’ins dal cor no mou lo chans!
Ni chans no pot dal cor mover,
Si no i es fin’ amors coraus .
Per so es mos chantars cabaus
Qu’en joi d’amor ai et enten
La boch’ e.ls olhs e.l cor e.l sen.
Ja Deus no.m don aquel poder
Que d’amor no.m prenda talans.
Si ja re no.n sabi’ aver,
Mas chascun jorn m’en vengues maus,
Totz tems n’aurai bo cor sivaus!
E n’ai mout mais de jauzimen,
Car n’ai bo cor, e m’i aten .
Amor blasmen per no-saber,
Fola gens! mas leis no.n es dans,
C’amors no.n pot ges dechazer,
Si non es amors comunaus .
Aisso non es amors !aitaus
No.n a mas lo nom e.l parven,
Que re non ama si no pren
S’eu en volgues dire lo ver,
Eu sai be de cui mou l’enjans:
D’aquelas c’amon per aver
E son merchadandas venaus
Messongers en fos eu e faus
Vertat en dic vilanamen,
E peza me car eu no.n men
En agradar et en voler
Es l’amors de dos fis amans.
Nula res no i pot pro tener,
Si.lh voluntatz non es egaus.
E cel es be fols naturaus
Que, de so que vol, la repren
E.lh lauza so que no.lh es gen .
Mout ai be mes mo bon esper,
Cant cela.m mostra bels semblans
Qu’eu plus dezir e volh vezer,
Francha, doussa, fin’ e leiaus,
En cui lo reis seria saus !
Bel’ e conhd’, ab cors covinen,
M’a faih ric ome de nien.
Re mais no.n am ni sai temer!
Ni ja res no.m seri’ afans,
Sol midons vengues a plazer!
C’aicel jorns me sembla nadaus
C’ab sos bels olhs espiritaus
M’esgarda! mas so fai tan len
C’us sols dias me dura cen
Lo vers es fis e naturaus
E bos celui qui be l’enten !
E melher es, qui.l joi aten .
Bernartz de Ventadorn l’enten,
E.l di e.l fai, e.l joi n’aten.